Diumenge 30 de setembre a la tarda es va inaugurar la peça “La llavor” de l’artista Claudi Casanovas. L’obra ha quedat instal·lada al costat de l’Escola Lluís Castells que va ser col·legi electoral en el Referèndum d’Independència de l’1 d’octubre de 2017.
L’acte va començar amb el parlament de Blanca Roca, representant de l’ANC a Riudaura que va donar pas tot seguit a en Claudi Casanovas que va dirigir aquestes paraules al centenar de veïns que es van congregar en motiu d’aquesta inauguració.
“En nom de totes i de tots, dono les gràcies als col·laboradors desinteressats que han fet possible aquesta peça : El nostre alcalde David Janè, l’arquitecte Xavier Bayona, l’industrial Quim Pont, el mecànic Xevi Falgarona i el contractista Xevi Cros .
La peça es titula La llavor-Memorial 1Oct .
Està situada ben prop del col·legi electoral, a on ens vam aplegar durant tota la jornada del referèndum de l’any passat , a fi de recordar-ho ,donar-ne testimoni .
Hi ha una gàbia de ferro a tot l’entorn , amb una frase a ras de terra que li dona la volta , la recordareu perquè aquells dies circulava per totes les xarxes , diu :
ens volen enterrar i no saben que som llavor.
Al centre , una gran pedra ceràmica ,arrodonida, negre, polida . en forma de Llavor.
Això es tot, es el que a partir d’avui qualsevol visitant es trobarà , mes o menys ben conservat mes o menys treballat per aquest gran escultor que és el pas del temps.
El sentit , el missatge dependrà de la interpretació que en faci cadascú. Jo com autor no hauria d’anar mes lluny, però com avui és festa i aquestes paraules se les endurà el vent us coment breument la meva versió.
La peça central la ceràmica negre i polida , la Llavor, em recorda ,amb una altre escala , les pedres que de tant en tant ens trobem pels camins de muntanya que enlloc d’enfonsar-se pel trepig dels caminants sobresurten i queden polides ,sovint negres, indicant-nos el camí.
Com mes la trepitgen mes negre, mes polida i brillant, mes sobresurt, mes clarament ens marca el camí. Son moltes les llavors , un sol el seu fruit , el camí que com un collaret fan totes plegades. .
Quedar-se fixe ,persistir malgrat tot, no defallir , es la llavor que germina aquí i allà , que crea un camí mes enllà del temps i les tempestes , un camí que vé de lluny i que va mes lluny encara.
Vull creure que aquí aquesta peça , al lloc del nostre col·legi electoral, ens recorda el camí , de alliberament i de normalitat democràtica que vam començar a enfilar l’ octubre passat.
ens deia fa poc Jordi Cuixart Els nou mesos de presó no ens han fet renunciar ,….. I no ens espanten els anys de presidi ni tenim por de la seva repressió.
Doncs això persistir, tossudament alçats.
Moltes gràcies per la vostra assistència.”
“Bona tarda a totes i a tots !
Gracies per oferir-me, fer aquest parlament.
Gracies amb en Claudi per aquesta meravellosa escultura que tindrem aquí en record d’aquell 1O marcat per la repressió de l’estat espanyol.
El nostre poble, te la gent molt gran i miraré d’estar a l’alçada per tant de valor, civisme i unió que hi ha representat.
Haig de dir, que els protagonistes d’aquell 1 octubre, sou tots vosaltres!
Porto molt de temps treballant per l’assemblea, i actualment porto la coordinació de tota la Garrotxa, els qui em coneixen, ja saben que quant tinc una feina encomanda intento fer-la el millor que puc.
Recordo—- un 20 S amb molt mal gust de boca… recordo, reunions clandestines i molts nervis…. el telèfon que no parava mai….
Recordo, els preparatius, del cap de setmana que ens vam fer l’escola nostre!
Un cap de setmana perfecte per fer el manteniment de les portes. Va ser una idea genial!!
El cansament d’aquell cap de setmana, que aquí hi érem tots, va ser un cansament buscat i benvingut.
Aquell dia es va enfilar amb sol,,, però feia fred… però aquí estàveu… preparant una bona defensa de la nostre URNA!
Els mossos i la seva arribada… van ser uns grans companys i aliats.
La nostre Urna tenia cames!! corria per els camps que gairebé, la perdem!
La base de dades que no anava, perquè teníem l’exercit de tancs a dins d’ internet! Sort que tenim un gran equip de gent que va fer que tot funciones!
Però malauradament… comencen a arribar imatges…. unes imatges que ens gelen… que ens fan sentir humiliats… per un dret que tenim tots. El dret de decidir sobre el nostre futur!
Ens queien les llàgrimes, però no se si eren de por, d’impotència.. de ràbia..
sabíem que seria una jornada dura… que Ñ, Espanya. feria tot el que calgués per parar la consulta.
Però……. mai, mai hagués pensant ni imaginat que els meus ulls, veurien imatges tant dures, per culpa d’aquest estat de falsa democràcia, que ens esta aprestant tant i tant la corda….
Aquest any ha estat dur, batlles denunciats per obrir col•legis electorals, presos polítics, polítics i cantants a l’exili…
La justícia espanyola un cop mes ens ha demostrat que esta polititzada…
L’altre dia, en una xerrada sobre justícia ens van dir: .. vindran els judicis i tindran un judici injust, Els posaran una sentencia desorbitada… però que no siguin moneda de canvi… ells saben que han d’estar a la presó o a l’exili fins que no tinguem la nostre República ! després seran lliures!
Per això demanem el nostre govern que es posin a l’alçada del poble, que va protegir els col·legis, les urnes amb sang i ara els toca a ells fer efectiu el resultat de les urnes de l’u d octubre….
Ens queden encara jornades llargues i dures, us demano a tots que tingueu paciència, coratge i sobretot que no defalliu.
Cal respondre a les mobilitzacions quant ens ho demanin. Es la força del poble la que fa la República.
Sols al poble salva el poble!
I per tots vosaltres, gracies, mil gracies per tot! Seguim!
Visca Catalunya lliure! visca la República catalana!”
Us deixem un recull d’imatges de l’acte i de la pròpia escultura.